Ser tutor és molt difícil i esgotador. S´ha de lidiar amb alumnes, professors i sovint amb pares. Ningú ens ha ensenyat com fer-ho i de vegades penses que de la teva tasca no se´n treu un fruit.
miércoles, 5 de noviembre de 2008
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
7 comentarios:
Jo no sóc tan pessimista. Tens raó que és una feina esgotadora, però segur que en algun moment (potser d´aquí anys) els teus alumnes recordaran alguna de les coses que els has explicat o de les situacions que han viscut amb tu i els serà de profit. Hem de confiar en que el nostre treball és útil, sinó malament rai!
Jo només he sigut tutora durant un curs sencer una vegada i la veritat és que em va agradar molt. Vaig establir una relació molt especial amb 'els meus nens' com jo els hi deia.
Aquest any és el segon cop i de moment estic força contenta (no els hi digueu a ells, els acabo de renyar per xerraries). És veritat que dóna molta feina però també és molt maco.
Avui tampoc estic inspirada per fer un comentari digne de ser llegit per tots, o sigui que ja m´ho pensaré.
M´agrada ser tutora, sobretot d´un grup d´adaptació.Crec que donen més feina, però a la llarga, s´on més agraits.
Hola Dolors!
Paciència, has de ser més optimista, segur que la teva feina és molt positiva!
Tmpoc hi ha per tant! Tenim la sort de tenir uns alumns tan encantadors que és una delícia educar-los. Angelets...!
AY!!!!! Dolors no sé com acabarem el curset però ganes i esforç que no ens falti.
Publicar un comentario